M’he tornat ximple


Després d’un any sense haver-se vist, la Núria i la Carla es troben un carrer poc transitat del seu poble. La Carla està canviada, tant que la Núria quasi no la reconeix.
-Hola! Carla, quan de temps sense veure’t, on t’has ficat?
-Hola Núri! Res, tia, que he estat fora del cony de poble quasi un any!
-I on has estat, que t’ha provat tant?
-Tia, flipat! He estat internada en una clínica!
-Ostres Carla, no serà per aquell tumor a la cama? No em vas dir l’últim cop que estaves “neta”?
-No, no tia! Que he tingut un brot psicòtic! Que em vaig tornar ximple!
-Com? Que vols dir. Boja?
-Sí, tia! Boja! Un dia em vaig llevar i estava lela, em vaig pensar que havia matat en Xavi, vaig destrossar el pis del disgust i me’n vaig anar a rular pel cementiri per a veure si trobava la seva tomba!
mia© 06-03-2010

Anuncis

El plaer de la seducció


Sempre havia pensat que tenia un problema, que no havia trobat l’home que realment em fes feliç, fins que fa poc vaig adonar-me que el que realment em proporcionava plaer era seduir, l’art de la seducció, l’art del caçador, d’atrapar la presa, enganyar-la. Em delia l’espera, el joc, tibar i estirà la corda fins al límit i quan ja està al meu abast, quan ja no pot ni vol tornar enrere, llavors és la culminació del plaer.
Després, quan la víctima del meu encanteri ha caigut al parany, he perdut tot l’interès que li proferia i el convido ha sortir de la meva vida, tant ràpidament com sigui possible per no esborrar el bon gust de boca que m’ha proporcionat fins a les hores.
He hagut de perfeccionar aquesta tècnica, la de resoldre la sortida sense fer escarafalls. Moltes víctimes els agrada rebolcar-se en el menyspreu.
Podria explicar mil i una anècdota, totes elles amb inicis distints però amb idèntic final, el pobre infeliç a les meves mans.
Em vaig anar perfeccionant a mida que passaven els anys, cada cop em tornava més exigent amb les meves víctimes, ja no em conformava amb el professor de l’autoescola, el llibreter del poble, vaig començar a buscar el perill, on hi trobava realment el plaer, en la dificultat de la captura.
Llavors vaig fixar el meu interès en el veí de l’escala, un jove feliçment casat amb la professora del meu fill, després va ser el germà del meu marit.
Sí, vaig haver de deixar el paper de senzilla seductora perquè el final sempre arribava massa prest tot intentant retardar-lo, pel de delectadora del prohibit que perdurava en el temps.
I en el present, mirant enrere i descobrint-me a mi mateixa, he de dir, que si segueixo passant els dies seduint, es per què mai ningú ha estat capaç de seduir-me a mi.

mia© 30-12-2009

La temptació d’en Quico.

Segurament no hi ha res més plaent que una taula plena de deliciosos àpats, però per en Quico, si aquesta taula està envoltada per uns convidats escollits entre el reguitzell dels seus millors amics, que en té molts, i de molt variada pinta, encara és millor i si aquest vénen acompanyats de les seves guapes i apetitoses esposes, companyes, germanes o fins hi tot mares, la satisfacció serà de bon grat la més joiosa.
Hom podria dir, d’en Quico, que de jove ja apreciava la bona vida, que l’assaboria minut a minut. Primer gaudia del plaer que li provocava la visió de la bellesa, recreant-s’hi tanta estona com podia, retardant-ne el tast, i si aquest arribava després, si finalment el podia degustar, això, culminava en la satisfacció més plaent.
Del menjar i el beure quasi sempre en podia gaudir en plenitud, un plat ben guarnit, una copa de la millor qualitat…
El problema venia quan l’objecte de la seva fascinació era el cos d’una dona, quasi sempre en mans d’un altre home. L’atracció començava amb qualsevol gest innocent que disparava una alarma, un impuls per mirar i no deixar de mirar. Un creuar les cames, una mirada fugissera, un somriure, tot era un imant per al seu esguard, que el seduïa de tal manera que la sola visió de la femella li produïa un plaer absolut.

Si la trobada ho permet, es perd en un racó de l’habitació per admirar tanta seducció caminant en sabates de taló. El deleix espera la culminació de tanta bellesa, quan aquesta femineïtat, s’acosti a la taula i endrapi un d’aquest canapè deliciosament guarnits, l’apressi amb els seus llavis, i el fongui damunt aquesta llengua que imagina calenta.
Tot això l’embala de sobre manera. Li agradaria agafar la safata de canapès, la noia i entaforar-la en el bany i allà menjar-se-la a ella i als canapès.
Però els plaers d’en Quico tenen un temps segons ell molt curt. Un cop degustat l’àpat, el vi, la noia, tot desapareix, creant-li una angunia permanent, un buit. I per apaivagar-lo apareix altre cop en Quico caçador, caçador d’imatges, de gustós, de plaers.

mia © 07-11-2009

L’Àpat

L’Àpat

Fa estona que la policia científica omple la casa. Al pis de dalt, en el dormitori, un agent sense uniforme fa fotografies al cadàver, un altre uniformat i amb guants de làtex recull mostres de proves i les introdueix dins unes petites bosses hermètiques de plàstic. El tinent Ross i dos agents més són a la cuina. Tal i com els havia confessat el presum-te assassí hi havia cinc trossos de carn a la graella. Mentre un dels agents examina els trossos de carn un altre li diu al tinent «Ross, he trobat un altre tros a les escombraries. Esta mossegat».
El tinent incrèdul els diu «No m’ho puc creure. Aquets tio s’ha cregut que és el puto Hanibal Lecter »

mia© Octubre 2008

Newer entries »