La nostàlgia entela els pensaments que ja són pintats per sempre amb els colors suaus dels records.
Sols veig unes amigues, en un matí de confidències, de somriures ja menys innocents que la nit passada. Quantes vegades en reviuran aquella nit tant llarga.
En recordaran el cobalt del mar que ja es confonia amb la nit, l’enrenou de les onades. El blat d’uns cabells nòrdics i aquells llavis, de rom, que mai tornaran a besar.
I quan es retrovèn les amigues, i es miren als ulls, ja encerclats per unes fines arrugues, en reconeixen aquells altres ulls, joves, afamats per les descobertes d’aquells estius a la platja.
mia© 04-07-2010
Anuncis
beckett Said:
on 4 Juliol 2010 at 12:08
Mia que t´ha passat? tens una cara poètica? és la cara que avegades la lluna ens amaga?
Hi ha nivell aquí.
Si senyora.
mia Said:
on 7 Juliol 2010 at 17:30
sí, m’ha sortit la vena romantica, no?… umm, l’estiu que tot ho remou!
litteratus Said:
on 8 Juliol 2010 at 19:06
Molt maco Mia.
I molt maco el blog també, molt més endreçat. És com si…
òscar Said:
on 9 Juliol 2010 at 15:43
Alguns estius a la platja ajuden força a encerclar els ulls amb arrugues.
Però reinventant una miqueta … “¡qué me quiten lo arrugado!”.
Gemma Said:
on 13 Abril 2011 at 9:38
No hi ha res més enriquidor que les confidències de les experiències recent viscudes (la Pilar ha escrit el comentari estem fent pràctiques de recerca a internet). Fins la propera trobada d’escriptors