Tot Negre

Primer, l’angunia me la produïa la porta oberta, qui carai ha deixat la porta oberta, que no ho veuen que s’escaparà el gat? És de nit i si s’escapa no el podré distingir amb la foscor de la nit. Maleït sigui el qui ha deixat la porta oberta! La tanco, però el neguit continua, he de localitzar el gat.
Per un moment em sento alleujada, però el gat negre del passadís no és el meu, i ara en surt un altre i un altre, tots iguals. No m’ho puc creure, i el meu? On és el Nino? El crido tot i saber que mai em fa cas.
—Nino vine, vine! —
Clar, no vindrà, té por amb totes aquestes bèsties per la casa. Obro la porta i amb l’escombra els començo a fer fora, no paren de sortir gats per totes bandes, grans, petits, però tots negres com el meu Nino.

mia© 2 de maig 2010

Anuncis

5 comentaris »

  1. Sònia Said:

    sembla un malson…

  2. mia Said:

    Sònia, és,
    és un malson!
    Que deu voler dir?

  3. Joan R. Said:

    Ahhh… si tots són gats i tots són negres… per què no són el teu Nino? Je, je… allò que ens estimem… sota pany i forrellat!

  4. mia Said:

    Tens raó Joan,
    benvingut al Kaòtic!
    els malson revelen les nostres pors i inquietuds!

  5. Que maco!! Espero que, contradient la suprestició popular, et porti molt bona sort!


{ RSS feed for comments on this post} · { TrackBack URI }

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: