Archive for Mai, 2010

Tot Negre

Primer, l’angunia me la produïa la porta oberta, qui carai ha deixat la porta oberta, que no ho veuen que s’escaparà el gat? És de nit i si s’escapa no el podré distingir amb la foscor de la nit. Maleït sigui el qui ha deixat la porta oberta! La tanco, però el neguit continua, he de localitzar el gat.
Per un moment em sento alleujada, però el gat negre del passadís no és el meu, i ara en surt un altre i un altre, tots iguals. No m’ho puc creure, i el meu? On és el Nino? El crido tot i saber que mai em fa cas.
—Nino vine, vine! —
Clar, no vindrà, té por amb totes aquestes bèsties per la casa. Obro la porta i amb l’escombra els començo a fer fora, no paren de sortir gats per totes bandes, grans, petits, però tots negres com el meu Nino.

mia© 2 de maig 2010