La temptació d’en Quico.

Segurament no hi ha res més plaent que una taula plena de deliciosos àpats, però per en Quico, si aquesta taula està envoltada per uns convidats escollits entre el reguitzell dels seus millors amics, que en té molts, i de molt variada pinta, encara és millor i si aquest vénen acompanyats de les seves guapes i apetitoses esposes, companyes, germanes o fins hi tot mares, la satisfacció serà de bon grat la més joiosa.
Hom podria dir, d’en Quico, que de jove ja apreciava la bona vida, que l’assaboria minut a minut. Primer gaudia del plaer que li provocava la visió de la bellesa, recreant-s’hi tanta estona com podia, retardant-ne el tast, i si aquest arribava després, si finalment el podia degustar, això, culminava en la satisfacció més plaent.
Del menjar i el beure quasi sempre en podia gaudir en plenitud, un plat ben guarnit, una copa de la millor qualitat…
El problema venia quan l’objecte de la seva fascinació era el cos d’una dona, quasi sempre en mans d’un altre home. L’atracció començava amb qualsevol gest innocent que disparava una alarma, un impuls per mirar i no deixar de mirar. Un creuar les cames, una mirada fugissera, un somriure, tot era un imant per al seu esguard, que el seduïa de tal manera que la sola visió de la femella li produïa un plaer absolut.

Si la trobada ho permet, es perd en un racó de l’habitació per admirar tanta seducció caminant en sabates de taló. El deleix espera la culminació de tanta bellesa, quan aquesta femineïtat, s’acosti a la taula i endrapi un d’aquest canapè deliciosament guarnits, l’apressi amb els seus llavis, i el fongui damunt aquesta llengua que imagina calenta.
Tot això l’embala de sobre manera. Li agradaria agafar la safata de canapès, la noia i entaforar-la en el bany i allà menjar-se-la a ella i als canapès.
Però els plaers d’en Quico tenen un temps segons ell molt curt. Un cop degustat l’àpat, el vi, la noia, tot desapareix, creant-li una angunia permanent, un buit. I per apaivagar-lo apareix altre cop en Quico caçador, caçador d’imatges, de gustós, de plaers.

mia © 07-11-2009

Anuncis

2 comentaris »

  1. beckett Said:

    No hi ha res més íntim que el plaer de qui observa sense ser observat, jugant amb la por de ser descobert, jugant a ser Déu

  2. slurrp!
    Els plaers efimers sempre son els millors!


{ RSS feed for comments on this post} · { TrackBack URI }

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: